Joy Division estaven recuperant certa rellevància gràcies a pel·lícules, documentals i d'altres activitats que entorn de la mítica formació s'estaven generant, però no m'esperava Interpol. Escoltar-los a ells és reviure els millors moments de Joy Division. Els elements hi són tots; ritmes percutius, guitarres agudes, baix predominant, veu profunda. La lliçó està ben apresa. Però, a més, hi afegeixen l'ambient, el so embolcallant, les distorsions suaus però acaronadores. Es nota la feina de producció: 30 anys d'evolució en el món de l'edició musical no han estat en va! No han servit només per a poder fabricar èxits en cadena amb un baixíssim percentatge de fracàs, sinó que també ens han aportat melodies i ambients impensables anteriorment (vegis Sigur Rós, Björk, Explosions in the sky, Mogway, Efterklang...).
Clar que després va sortir "Antics". Que no és tan bo. Que no hi vaig arribar a entrar mai. Que la fòrmula ja els havia quedat vella i no els serví de res intentar-la recuperar. Que, des de llavors, els he perdut el rastre.
Però "Turn on the bright lights" existeix. Estava a les meves mans. Està dins el meu cap.
I això és l'únic que compta.
