dimecres, 28 de desembre del 2011

re-rescoltar

Fa temps, en una conferència vaig sentir com el conferenciant comentava que un signe del pas del temps damunt la seva persona era que cada dia li venia menys de gust llegir llibres nous i gaudia més re-llegint-ne d'antics, revisquent sensacions, recordant records. Darrerament tinc la mateixa sensació pel que fa a la música.
Fa mesos que m'avorreixen les noves cançons que escolto. Que els nous grups que apareixen només em distreuen però mai arriben a transmetre'm res. Que allò que escolto a la ràdio no em resulta prou interessant com per voler-ho cercar i poder-ho seguir escoltant. Fa temps, en definitiva, que recorro a discs antics.

Aquesta setmana ha sigut American Thighs de Veruca Salt. Clar que després va venir Eight Arms to Hold You i tota la il·lusió, tota l'espera entre un àlbum i l'altre es va ensorrar, però quan escoltàvem American Thighs, nosaltres això no ho sabíem. No imaginàvem que aquell grup de guitarres distorsionades fregant el shoegazing, de riffs senzills al més pur estil grunge i de veus femenines a la My bloody Valentine podrien fer un treball tan mediocre, tan ensucrat, tan avorrit com Eight Arms to Hold You.
La ignorància és beneïda.
Nosaltres gaudíem amb els ambients creats per "Get Back", amb aquella guitarra que ens agafava al vol de bon principi i ens mantenia suspesos, aquell cop de bateria que introduïa el solo final; vibràvem amb "Seether" i la seva estridència, ens emocionàvem amb "Spiderman'79" perquè ens recordava a alguna altra cançó que ja havíem sentit abans, que potser no existia, però que ens hi recordava, ens hi transportava i quan crèiem sortir-ne arrencava "Forsythia" i encara ens portava més lluny en aquest viatge a records no viscuts perquè sí, aquesta cançó també ens resultava familiar, propera; i així una rera l'altre, incloent la ràbia de "Victrola", la llarga història de "25"per acabar suaument, com si ens cantessin una nana que ens induís al son amb "Sleeping where I want".

Sí, aquesta setmana he recuperat Veruca Salt i l'he re-escoltat en tots els viatges en cotxe. Com anys enrere, quan també m'acompanyava en els meus soliltaris viatges en cotxe. Perquè de vegades el temps passa, però sembla que res canvïi.