connexions

Una cançó comença i ens adonem que en recordem la lletra. Que feia molts anys que no la sentíem (quants? 10, 15, 20... no importa), però que s'havia quedat emmagatzemada en algun racó de la nostra memòria. En un racó oblidat, d'acord: un racó fosc, humit, desendreçat que mai visitem. Però un racó que existeix, tanmateix. Potser en el mateix racó on s'arxiven les connexions que un dia vam fer amb aquella cançó i les nostres vivències d'aquell moment. Una connexió que probablement no sabem ni què existeix, que no ens crèiem capaços de fer però que, tanmateix, un dia vam fer.

Potser es tracta d'una cançó que vam sentir en una estació, en el moment d'iniciar un viatge i que ens va semblar que ens parlava a nosaltres; que la melodia expressava l'emoció del viatge que començava, que la lletra n'hi feia referència, que el protagonista d'aquella cançó no era un desconegut, sinó nosaltres mateixos (amb el cap baix reconec que la meva cançó de viatges, la que sempre em fa somriure, la que em confirma que estic a punt d'iniciar un viatge, és Dreams, dels Cranberries. I, de fet, ho és perquè em recorda a la sèrie adolescent My so-called life, perquè em fa reviure aquella època de canvis, de novetats, d'il·lusió).

D'altres vegades la connexió potser no és tan directa. Potser es tracta d'una cançó que vam escoltar unes quantes vegades seguides al cotxe fent un mateix viatge (potser només per mandra de canviar la música, potser perquè era l'únic CD que llegia el vell reproductor del cotxe). Inconscientment, aquella música queda lligada a aquell recorregut, a aquella època, a aquell nosaltres passat. I quan la tornem a sentir, estiguem on estiguem, fem el que fem, és molt probable que ens desperti el record d'aquells viatges en cotxe. La nostalgia, la melancolia, i la frustració pel temps passat són opcionals. D'aquesta mena de connexions en tinc moltes, una d'elles és Dresden Dolls i el viatge d'hora i mitja de Galashiels a Stirling que vaig fer uns tres cops per setmana durant pràcticament dos anys, una altra és Burial camí de Sant Hilari de bon matí: foscor, fredor, feina... la connexió és òbvia.

Sigui com sigui, la música, esdevé part de nosaltres, estimula els nostres sentits, ens porta records i emocions, ens recorda que la música que escoltem avui ens afectarà demà. Per tant, em veig obligat a oferir un consell, jo que no m'agrada donar consells: escolliu bé la música que escolteu. Amb el temps ho agraïreu.