reconciliació

Mica en mica, tornant a creure en la música, tornant a confiar en el seu poder evocador, en la seva capacitat emotiva, en la seva força.
Després d'uns mesos (anys?) de fredor, de vacuïtat musical general, d'estar més preocupats pel mitjà de transmissió de la música que no pas per la música en sí, aquest final de 2012 sembla portar un bri d'esperança a aquells que ja la començàvem a perdre.
Cançons com "Angels" o "Chained" dels profundíssims The XX; el nou treball dels fidels Calexico; la gran sorpresa rítmica i optimista de "Get free" de Major Lazer que recorda, inevitablement, al fantàstic "Paper Planes" de M.I.A, que per cert també ha tornat amb força i amb qualitat; la confirmació de Flying Lotus o Burial, continuant els seus impenetrables camins; la ressurrecció de Dinosaur Jr, la promesa del retorn de My bloody Valentine, the Breeders, Nick Cave...

L'esperança encara no està perduda. És curiós, i segurament paradigmàtic, el fet que bona part dels que estan renovant, netejant, millorant, l'escena musical siguin artistes consagrats dels 90, o fins i tot d'abans, però davant el desert que ens augurava el final del 2011 i el començament del 2012, no importa qui encapçali aquesta onada, mentre el vaivé de l'aigua no s'aturi.