Ja fa mesos que el nom de Grimes retorna amb freqüencia a les meves llistes de reproducció. Els seus "Oblivion" i "Genesis" són cançons recurrents que no poden fallar en una bona sessió de música.
A ella s'hi afegiren Churches amb el seu pop sintetitzat, les seves melodies femenines i el seu optimisme fosc. Un optimisme real, de tocar de peus al terra. El mateix que provoca la veu dolça i sinistre alhora de Grimes.
En aquest 2013, a aquesta onada de cantants (o grups amb veus femenines) que combinen la dolçor de les melodies i les veus amb el ritme i la foscor dels temps, s'hi han agefit Haim, un trio de noies amb clips passats pel sedàs vintage (imperdible "Falling"), amb ganes de passar-s'ho bé compartint unes melodies infeccioses, però serioses.
I Ms Mr amb "Fantasy", un single colpidor, vibrant, rítmic com feia temps que no sentíem.
I qui sap si no hi hauríem d'incloure també el "Get Free" de Major Lazer...
Es tracta potser d'una petita revolta, d'una empenta al món musical entristit que ens envolta, però és un gran motiu d'alegria i, sobretot, d'esperança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada