Dijous, 7 d'octubre, un dia com un altre. Un matí mandrós més. Ni fred ni calor a fora, alguns núvols, res d'apassionant. Mig endormiscat, allargo el braç, agafo un CD pràcticament a l'atzar: Twilight de The Handsome Family.
Feia temps que no l'escoltava, anys fins i tot?
Comença amb la curiosíssima The Snow White Diner, una versió americana del Qualsevol nit pot sortir el sol d'en Sisa, si més no pel que fa a la lletra, "i'm eating hasbrows in the Snow White Diner", tot i el gir macabre "Outside the crowd is growing, waiting by the drawbridge hoping to see the dead woman's face". I la cançó és bona. De les que entren a poc, sense exageracions, sense pretensions innecessàries, una història per anar a dormir cantada a cau d'orella.
I acaba amb la reivindicativa Peace in the valley once again. Reivinidicativa, clar, a la seva manera, res de crits estrafets ni banderoles de colors ni emblemes caducats. No, ells a la seva. Ells reclamen el valor natura, el tancament de tots els centres comercials i el retornar als animals allò que els pertoca, "rabbits hopped along the floors (...) mourning doves built their nests on the escalator steps" sí, i llavors, per fi, sembla que la pau torna a la vall.
I tant és que siguin ingenus, que tendeixin a un neo-hipisme-folki-naturalista, són el millor antídot per un matí d'avorriment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada