Grimes - Oblivion/ Genesis
De sobte, i no recordo com, Grimes va entrar a la meva vida amb Oblivion. La fragilitat de la veu, la innocència, fins i tot, plena d'ironia i cinisme. Un ritme constantment repetitiu com a base i un clip memorable. Tres elements que t'empenyen a explorar el delirant món de Grimes. I no trigues a topar-te amb Genesis, una experiència (sobretot visual) no apta per tots els públics. Una cançó de fortes influències asiàtiques amb una tornada irresistible. Dues cançons inspiradíssimes que durant uns mesos sonaven pràcticament a diari al meu ordinador. Però, una vegada més, dues illes aïllades dintre d'un àlbum fluix i poc convincent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada