Grouper - Vital
La volguda imperfecció de l'enregistrament, la simulada vellesa del so, ens transporta anys enrere des dels primers compassos de la cançó. I llavors entra la veu de Liz Harris d'una trista bellesa incommensurable. Ens canta o ens xiuxiueja o ens recita i ens arriba. De fons. Perduda entre el ressó de la pròpia veu reverberada. Ens arriba fins ben endins amb els seus cants de sirena. Profundament tristos al principi però que deixen entreveure un petit esbós d'esperança cap al final. Una cançó líquida per uns temps líquids.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada