John Hopkins - Open Eye Signal
Hi ha sons purament artificials que semblen formar part de les nostres vides. Que parlen directament al bategar dels nostres cors modificant-ne les seves pulsacions. El soroll metàl·lic, raspós, constant, com el fregar de tubs d'acer, que omple aquesta cançó de John Hopkins n'és un d'ells. Ens hipnotitza com al nen petit davant la botiga de joguines. Malgrat el seu so industrial, fins i tot futurista, ens transporta al passat, a uns anys en què tot semblava tenir sentit perquè tot era possible. Quan els dilemes vitals només eren això, dilemes sobre la vida i no sobre com la gestionem, com la subvencionem, com la organitzem.
Una cançó que recorda al Life prowler de No Age, que ofereix un clip clarament inspirat en aquell Star Guitar dels Chemical Brothers on els elements en moviment eren els que marcaven la melodia i que ens permet somiar que el passat va ser millor (tot i saber que no és així).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada