divendres, 15 de juliol del 2011

Amy LaVere, "Stranger Me" (una criítca immediata)

Comentari canço a cançó. A raig, sense ulterior reflexió (susceptible, per tant, a errors i futures revisions):

- "Damn Love Song" comença bé, interessant, amb una melodia etèrea, amb reminiscències orientals i amb fort ressó a la PJ Harvey dels primers anys. Clar que la veu és molt més dolça, més suau, més melòdica i, per això mateix, menys directe.

- "You can't keep me" em fa patir: això està derivant perillosament cap a pop semi-comercial. Ai ai ai que apareixen trompetetes i la veu s'apropa massa a la insulstícia.

- "Red Banks" Percussió calmada, arpegis suaus de guitarra i veu. Començament interressant amb timbre de veu semblant a Russian Red. Llàstima que entrin la bateria i el baix (no oblidem que és l'instrument que ella toca) de manera molt clàssica i previsible. El treball està decaient.

- "A Great Divide" continua atormentant-me la veu: a qui em recorda? a l'Emily Haines lleugerament? Potser. Aquesta cançó està sent la més fluixa de moment. Solos de saxo com si es tractés d'una cançó d'en Kenny G... perill.

- "Often Happens" "Quan es fa de nit, de vegades el cor em diu mentides", canta... cursi. I més cursi encara el duet masculí-femení. La cosa va de malament en pitjor.

- "Lucky Boy" La veu hi resulta molt més predominant, més apropada a Americana, fins que, una vegada més, els vents ens transporten a aquesta sensació de pel·lícula dels vuitanta mal ambientada. I els aguts arpegis constants de fons no hi ajuden (recordem qualsevol cançó de la Cindy Lauper i hi trobarem arpegis).

- "Tricky Heart" Potser masses cors per un sol treball... Comença melancòlic, amb poca instrumentació que ajuden bastant a crear l'ambient. Mica en mica puja el to i sembla que hagi de caure en el mateix error de les altres cançons, però es manté i per això resulta prou interessant (sobretot amb l'ambientació de cordes). Interesant, que no bona. Tot i que aquesta, conjuntament amb la primera, són de moment les millors cançons del treball.

- "Stranger Me" Patrons clàssics. Ritmes ja sentits. Res de nou, però res de dolent tampoc. Una cançoneta prou digna que es pot escoltar de fons sense fer massa nosa. Potser per això és la cançó que dóna nom a l'àlbum.

- "Candle Mambo" Por em fa. Mambo? Sons cubans passats pel sedàs d'americana? Ai ai ai... (Ostres, ja sé a qui em recorda! A la noia del piano viatger: la Vanessa Carlton. Això sí que és dolent!) Per sort, però, de mambo poc en aquesta cançó. Al començament ha amenaçat, entremig i al final ha fet una petita variació que s'hi podria apropar lleugerament, però s'ha mantingut en la seva línia.

- "Cry my eyes out" Començament Comeladià per una veu que també recorda a Kosheen (pobre, recorda a moltes, però poques de bones)

-"Let Yourself Go (come On)" Començament clàssic d'americana tirant cap al country més arcaic, tant que en qualsevol moment sembla que hagi de sortir la Bonnie Tyler.

Tot plegat, 45 minuts d'ensopiment.