The British Sea Power

Re-escoltant "Open Season" recordo.

Recordo llevar-te pel matí i trobar el terra glaçat d'un blanc pur i perdre't entre la boira del camí buscant un cotxe que s'amaga rera l'espessor fumejant d'un nou dia que comença èpic intens sense pietat però preciós melancòlic en extrem llagrimós però fascinant de les llàgrimes del plaer del dolor beatífic del dolor mòrbid d'aquell que s'hi aferra com a única mostra de la seva existència quan al voltant tot esdevé absurd fals innecessari massa ple de gent a qui detestes massa ple de persones a qui odies masses nits de solitud i pensaments funestos però per sort la boira ho cobreix tot ho embolcalla tot dins d'una aura pacificadora d'un silenci benigne d'un estat antigravitacional que atura el temps el dolor i les angoixes amb la seva feixuga capa impenetrable amb la seva espessa vestimenta insondable...