The XX - Angels
L'àlbum de debut dels XX ho va canviar tot.
Després d'uns anys d'avorriment musical, d'ensopiment increïble, de cançons repetitives i grups incapaços d'emocionar, surgien ells.
El seu segon treball, Coexist, confirma la realitat. Confirma les emocions. Confirma el seu poder evocatiu. Confirma la força de la seva calma. Confirma el seu llenguatge musical i expressiu.
Angels, amb la seva pausada energia n'és una bona mostra. Chained també. Amb el seu pes inherent. La seva freda escalfor. El seu diàleg de veus apagades i fosques i els seus silencis.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The XX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The XX. Mostrar tots els missatges
dilluns, 30 de desembre del 2013
dijous, 10 de gener del 2013
reconciliació
Mica en mica, tornant a creure en la música, tornant a confiar en el seu poder evocador, en la seva capacitat emotiva, en la seva força.
Després d'uns mesos (anys?) de fredor, de vacuïtat musical general, d'estar més preocupats pel mitjà de transmissió de la música que no pas per la música en sí, aquest final de 2012 sembla portar un bri d'esperança a aquells que ja la començàvem a perdre.
Cançons com "Angels" o "Chained" dels profundíssims The XX; el nou treball dels fidels Calexico; la gran sorpresa rítmica i optimista de "Get free" de Major Lazer que recorda, inevitablement, al fantàstic "Paper Planes" de M.I.A, que per cert també ha tornat amb força i amb qualitat; la confirmació de Flying Lotus o Burial, continuant els seus impenetrables camins; la ressurrecció de Dinosaur Jr, la promesa del retorn de My bloody Valentine, the Breeders, Nick Cave...
L'esperança encara no està perduda. És curiós, i segurament paradigmàtic, el fet que bona part dels que estan renovant, netejant, millorant, l'escena musical siguin artistes consagrats dels 90, o fins i tot d'abans, però davant el desert que ens augurava el final del 2011 i el començament del 2012, no importa qui encapçali aquesta onada, mentre el vaivé de l'aigua no s'aturi.
Després d'uns mesos (anys?) de fredor, de vacuïtat musical general, d'estar més preocupats pel mitjà de transmissió de la música que no pas per la música en sí, aquest final de 2012 sembla portar un bri d'esperança a aquells que ja la començàvem a perdre.
Cançons com "Angels" o "Chained" dels profundíssims The XX; el nou treball dels fidels Calexico; la gran sorpresa rítmica i optimista de "Get free" de Major Lazer que recorda, inevitablement, al fantàstic "Paper Planes" de M.I.A, que per cert també ha tornat amb força i amb qualitat; la confirmació de Flying Lotus o Burial, continuant els seus impenetrables camins; la ressurrecció de Dinosaur Jr, la promesa del retorn de My bloody Valentine, the Breeders, Nick Cave...
L'esperança encara no està perduda. És curiós, i segurament paradigmàtic, el fet que bona part dels que estan renovant, netejant, millorant, l'escena musical siguin artistes consagrats dels 90, o fins i tot d'abans, però davant el desert que ens augurava el final del 2011 i el començament del 2012, no importa qui encapçali aquesta onada, mentre el vaivé de l'aigua no s'aturi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)