Ja fa temps que segueixo les peripècies musicals dels amics de les arts. Vaig disfrutar amb "Mecanoscrit del segon origen" del seu EP Catalanoutes. Molt, de fet. "Doctorat en Romànic Medieval" del seu següent EP (Roulotte Polar) em va fer venir ganes de cridar: "Sí! Aquest sóc jo!" El Castafiore Cabaret (el seu tercer EP) no vaig saber molt bé com agafar-lo i encara a hores d'ara no hi he acabat d'entrar. D'acord, té el seu gran èxit, pel que diuen, "A vegades", i la cançó "El Código da Vinci" està molt ben trobada, però cap de les altres m'ha deixat massa emprempta. I de l'EP divertimento Càpsules Hoi-poi, doncs fa la seva funció: diverteix i ens retorna a la infantesa. A la infantesa de tots aquells que vam créixer amb Bola de Drac, clar.
Fins que ha arribat Bed & Breakfast. Un CD amb cara i ulls. Un llarga durada. I cap cançó hi és sobrera.
La primera vegada que el vaig escoltar, em va deixar força indiferent. A la segona, alguna tornada em va quedar enganxada inconscientment. A la tercera, en volia més!
Sí, cada cançó, o microrelat com n'hi diuen alguns, t'atrapa a la seva manera. Somrius amb la història d'amor de "4-3-3" narrada com un partit de futbol. T'emociones amb la tendresa de "L'home que va matar Liberty Valance" i "Reykjavic". T'identifiques amb "L'home que treballa fent de gos". I quan arribes al final, a "Bed & Breakfast" et planteges si es tracta d'una versió de la "Bohemian Rapsody" de Queen o una opereta Rock. Sigui com sigui, saps que l'han encertat.
I potser sí que "La merda se'ns menja" però sempre i quan ens ho puguem agafar amb un somriure tot anirà bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada