Amb el temps, vaig descobrir que no era així: el plaer privat i íntim que proporciona Mishima és transferible, només s'ha d'escollir molt bé la persona a qui li vols transmetre. Altrament, rebràs mirades d'estupefacció i somriures burlescs: l'amor no està mai de moda.
Aquesta setmana, la història s'ha repetit quan he fet escoltar La bien querida als meus amics. La mateixa sensació d'estar exhibint unes actitud privades que potser haurien de romandre secretes; la mateixa sensació que, escoltat en públic, no ens identifiquem tant amb les lletres. La mateixa sensació que allò que sentim ens ha arribat tan profund que no som capaços de comunicar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada