The Jesus and Mary Chain: Just like honey
Daughter: Youth
Bright Eyes: Landlocked Blues
The Stone Roses: She bangs the drums
Phosphorescent: Song for Zula
David Bowie: Heroes
James Blake: Retrograde
Alt-J: Tesselate
Devendra Banhart: It's a sight to behold
Mumford and Sons: The Cave
Haim: Falling
Malcolm Middleton: Loneliness Shines
Twin Atlantic: Brothers and Sisters
Aidan Moffat: Big Blonde
Gorillaz: Dirty Harry
Bon Iver: For Emma
Rick Redbeard: Any way I can
Primal Scream: Rocks
Chvrches: Recover
The Prodigy: Breathe
The National: Sea of Love
The Beta Band: Dry the rain
King Creosote and John Hopkins: John Taylor's month away
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris king creosote. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris king creosote. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de juliol del 2014
Scotland Soundtrack
Etiquetes de comentaris:
aidan moffat,
beta band,
bon iver,
bright eyes,
daughter,
haim,
james blake,
king creosote,
mumford and sons,
phosphorescent,
rick readbeard,
stone roses,
the jesus and mary chain,
the national
diumenge, 29 de desembre del 2013
Collita 2013 (8)
King Creosote and John Hopkins - Bats in the attic
Tots els diumenges haurien de començar així: amb una dolça veu que ens desperta lentament sense allunyar-nos massa del món dels somnis. Amb ressons d'un passat que va ser millor. Que enyorem, que ens fa mal adonar-nos que ja no recuperarem mai més, però que ens agrada recordar. El plaer de la melangia d'hivern. I quan hi afegim recorreguts personals, quan relacionem les melodies amb un indret que vam viure, un espai que vam compartir, uns instants que vam gaudir, l'emoció és impossible d'aturar.
Tot això i molt més desperta (hauria de despertar) aquesta petita nana a l'últim diumenge de l'any.
Tots els diumenges haurien de començar així: amb una dolça veu que ens desperta lentament sense allunyar-nos massa del món dels somnis. Amb ressons d'un passat que va ser millor. Que enyorem, que ens fa mal adonar-nos que ja no recuperarem mai més, però que ens agrada recordar. El plaer de la melangia d'hivern. I quan hi afegim recorreguts personals, quan relacionem les melodies amb un indret que vam viure, un espai que vam compartir, uns instants que vam gaudir, l'emoció és impossible d'aturar.
Tot això i molt més desperta (hauria de despertar) aquesta petita nana a l'últim diumenge de l'any.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)