The Jesus and Mary Chain: Just like honey
Daughter: Youth
Bright Eyes: Landlocked Blues
The Stone Roses: She bangs the drums
Phosphorescent: Song for Zula
David Bowie: Heroes
James Blake: Retrograde
Alt-J: Tesselate
Devendra Banhart: It's a sight to behold
Mumford and Sons: The Cave
Haim: Falling
Malcolm Middleton: Loneliness Shines
Twin Atlantic: Brothers and Sisters
Aidan Moffat: Big Blonde
Gorillaz: Dirty Harry
Bon Iver: For Emma
Rick Redbeard: Any way I can
Primal Scream: Rocks
Chvrches: Recover
The Prodigy: Breathe
The National: Sea of Love
The Beta Band: Dry the rain
King Creosote and John Hopkins: John Taylor's month away
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris the jesus and mary chain. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris the jesus and mary chain. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de juliol del 2014
Scotland Soundtrack
Etiquetes de comentaris:
aidan moffat,
beta band,
bon iver,
bright eyes,
daughter,
haim,
james blake,
king creosote,
mumford and sons,
phosphorescent,
rick readbeard,
stone roses,
the jesus and mary chain,
the national
dimarts, 12 de febrer del 2013
Torres, "Honey"
L'emoció continguda d'una cançó. El començament suau, melós, la guitarra lleugerament distorsionada insinuant una melodia, la veu dolça, diàfana i clara de la bona nena que no ha trencat mai cap plat... fins que arriba el minut 2 amb 20 segons i amb la repetició d'una mateixa frase ("it happens all the time") sentim els ressons de P.J. Harvey, però també de Patty Smith i deriva en algun crit que recorda el millor Julian Casablancas dels començaments de The Strokes i la distorsió s'allargassa portant-nos als Jesus and Mary Chain més melòdics i la bateria ens marca el ritme del bateg del nostre cor...
Dos minuts i vint segons per a preparar-nos per aquesta detonació controlada, per aquesta explosió amb silenciador que, de tant poc estrident, potser ni la sentim, però que ens remou l'estómac i ens deixa una sensació ben clara: ho volem tornar a viure tot.
Dos minuts i vint segons per a preparar-nos per aquesta detonació controlada, per aquesta explosió amb silenciador que, de tant poc estrident, potser ni la sentim, però que ens remou l'estómac i ens deixa una sensació ben clara: ho volem tornar a viure tot.
Etiquetes de comentaris:
julian casablancas,
p. j. harvey,
patty smith,
the jesus and mary chain,
the strokes
dissabte, 28 de juliol del 2012
Aly, walk with me - The Raveonettes
L'estructura del baix repetitiva, constant, inalterable durant tota la cançó per sota les capes de distorsió i soroll crida un adjectiu: obsessió.
La lletra de la cançó, la repetició de la frase "Aly, walk with me" i afegint només la variació del lloc per on has de caminar amb mi, dibuixa una condició: obsessió.
La melodia senzilla, incisiva, percutiva, ho taral·leja: obsessió.
La distorsió de les guitarres, l'estrip sonor, el desgarrament, el crit de dolor i les llàgrimes que tant recorden a The Jesus and Mary Chain ens ho diuen clar: obsessió.
I tot en conjunt, ens mostra com l'obsessió pot esdevenir font de les millors creacions.
La lletra de la cançó, la repetició de la frase "Aly, walk with me" i afegint només la variació del lloc per on has de caminar amb mi, dibuixa una condició: obsessió.
La melodia senzilla, incisiva, percutiva, ho taral·leja: obsessió.
La distorsió de les guitarres, l'estrip sonor, el desgarrament, el crit de dolor i les llàgrimes que tant recorden a The Jesus and Mary Chain ens ho diuen clar: obsessió.
I tot en conjunt, ens mostra com l'obsessió pot esdevenir font de les millors creacions.
Etiquetes de comentaris:
obsessió,
raveonettes,
the jesus and mary chain
Subscriure's a:
Missatges (Atom)