re-escoltant Lali Puna

Re-escoltant Lali Puna t'adones que es tracta d'un grup que podrien haver triomfat ("triomfat" en el sentit escuet, ocult i limitat del triomf real, del qualitatiu que no entén de modes ni imposicions comercials). Podrien. Però no ho han fet. Tenen un cert prestigi. Mantenen una certa aura de pseudo-culte, però res més. The Notwist ja ho feren abans, i segurament millor. Post Office, Stars, Tunng i un llarg etcètera de noms també han ampliat el ventall del pop electrònic i han arraconat una mica més a Lali Puna. Però és que re-escoltant Faking the books, t'adones que no es mereix ser més enllà d'on són. Potser perquè la primera cançó, la que dóna el nom a l'àlbum és tan bona, està tan ben trabada i defineix tan bé els paràmetres del que haurien de ser la resta de cançons, que han mort d'èxit. Una mica com My Bloody Valentine o els Portishead dels 90, abans del recent rebrot de dignitat.

Re-escoltant Lali Puna t'adones que tenen una molt bona cançó, i un afegit de fragments per omplir els justets 38 minuts del treball.