el parany de la nostalgia

Quan érem joves ens rèiem d'aquells que només escoltaven música que nosaltres vèiem com a antiga perquè, temporalment, ho era. Sentíem a les generacions que ens precedien parlar de Pink Floyd, de la Velvet Underground, d'en David Bowie, dels The Cure, potser fins i tot dels Jesus and Mary Chain i potser valoràvem alguns dels sons que ens ensenyaven, és cert, però no compreníem l'emoció amb la qual en parlaven. No enteníem el valor afegit que per a ells tenien aquelles bandes i, inevitablement, els miràvem amb l'escarni descarat de l'adolescència.

Ara, que nosaltres som els grans, que ens descobrim parlant de Suede, Radiohead, Sonic Youth, The Smashing Pumpkins, Nirvana, Blur, Oasis, Pulp, Portishead, Massive Attack, The Chemical Brothers, The Breeders, My Bloody Valentine, Nick Cave, The Prodigy... (per cert, un bon grapat d'ells ressuscitats de l'ostracisme en el cartell del nou Primavera Sound), quan notem com ens emocionem recordant aquesta fornada de grups i estem temptats d'afirmar que ells sí que feien música de debò, que ells sí que van aportar coses noves al panorama musical, que ells sí que valien la pena i no el soroll que es fa ara... és a dir, quan caiem en el parany de la nostalgia cega, és quan per fi entenem a aquells que ens precediren. Una vegada més, però, massa tard.

re-escoltant Lali Puna

Re-escoltant Lali Puna t'adones que es tracta d'un grup que podrien haver triomfat ("triomfat" en el sentit escuet, ocult i limitat del triomf real, del qualitatiu que no entén de modes ni imposicions comercials). Podrien. Però no ho han fet. Tenen un cert prestigi. Mantenen una certa aura de pseudo-culte, però res més. The Notwist ja ho feren abans, i segurament millor. Post Office, Stars, Tunng i un llarg etcètera de noms també han ampliat el ventall del pop electrònic i han arraconat una mica més a Lali Puna. Però és que re-escoltant Faking the books, t'adones que no es mereix ser més enllà d'on són. Potser perquè la primera cançó, la que dóna el nom a l'àlbum és tan bona, està tan ben trabada i defineix tan bé els paràmetres del que haurien de ser la resta de cançons, que han mort d'èxit. Una mica com My Bloody Valentine o els Portishead dels 90, abans del recent rebrot de dignitat.

Re-escoltant Lali Puna t'adones que tenen una molt bona cançó, i un afegit de fragments per omplir els justets 38 minuts del treball.

els més escoltats del 2010

Com que sembla que l'època de l'any ho demana, jo també m'afegeixo a la falera de fer llistes per recordar l'any difunt. Una llista dels CDs més escoltats durant el 2010 que no pretén ser exhaustiva ni qualitativa, simplement un llistat dels treballs que més companyia m'han fet al llarg d'aquests darrers 365 dies.

Ordre i aventura, Mishima
www.myspace.com/intomishima

Els millors professors europeus, Manel
www.myspace.com/gatmanel

Bed and breakfast, Els amics de les arts
www.myspace.com/elsamicsdelesarts

Les sargantanes al sol, El petit de cal Eril
www.myspace.com/elpetitdecaleril

Les cançons tel·lúriques, Roger Mas
www.myspace.com/rogermas

I love your glasses, Russian Red
www.myspace.com/russianready

Romancero, La bien querida
www.myspace.com/labienquerida

1971, Elle Belga
www.myspace.com/ellebelga

Humildad trascendental, Tarántula
www.myspace.com/tarantulismo

Supercrepus, Joe Crepúsculo
www.myspace.com/joecrepusculo

Ortopedias bonitas, Manos de topo
www.myspace.com/manosdetopo

Illinois, Sufjan Stevens
www.myspace.com/sufjanstevens

How to get to heaven from Scotland, Aidan Moffat
www.myspace.com/aidanmoffatmusic

Into the woods, Malcolm Middleton
www.myspace.com/malcolmmiddleton

The last romance, Arab Strap
www.myspace.com/arabstrapmusic

High violet, The National
www.myspace.com/thenational

In dearland, Elvis Perkins
www.myspace.com/elvisperkins

For Emma, for ever ago, Bon Iver
www.myspace.com/boniver

Sometimes I wish I were an eagle, Bill Callahan
www.myspace.com/whaleheart

Drowing down the moon, Azure Ray
www.myspace.com/azureray

And the opera circuit, Micah P. hinson
www.myspace.com/micahphinson

Wowee Zowee, Pavement
www.myspace.com/pavement

The Moldy peaches
www.myspace.com/themoldypeachesfans

Teen dream, Beach house
www.myspace.com/beachhousemusic

Reservoir, Fanfarlo
www.myspace.com/fanfarlo

Hits, Pulp
www.myspace.com/jarviscockerpulp

We were here, Joshua Radin
www.myspace.com/joshuaradin

Oracular spectacular, MGMT
www.myspace.com/mgmt

Third, Portishead
www.myspace.com/portisheadalbum3

Under giant trees, Efterklang
www.myspace.com/efterklang

Body riddle, Clark
www.myspace.com/throttleclark

Untrue, burial
www.myspace.com/burialuk

Dumb luck, Dntel
www.myspace.com/dntel

Villa Nah

Feia temps que no arribava a les meves orelles un projecte electrònic interessant. Després d'haver cremat l'etapa del minimalisme experimental (Pan sonic, Fennesz, Villalobos i companyia), d'haver abraçat la folktrònica amb ganes i sense importar-me tota la crítica que s'ha fet a aquest gènere començant pel fet que no és ni gènere sinó un invent, perquè el plaer d'escoltar Fridge, els primers de Four Tet, The Notwist o Tunng està per damunt d'estúpides baralles sobre etiquetes; d'haver viscut l'emoció independent originària de l'aparició dels Chemical Brothers, de l'espera inacabable a la publicació del Fat of the Land dels Prodigy, o d'haver-nos quedat sense paraules davant la força del trip hop de Portishead, Massive Attack, els primers Morcheeba i Tricky. Després de tot plegat, l'atracció per l'electrònica ha anat disminuïnt a mesura que la música ha anat variant i entrant en terrenys que no m'interessen, ja sigui per massa obscurs o per massa sorollosos. Després de tot, em va fer molta il·lusió la revifalla de l'any passat amb l'electrònica més classicista, més mirant als 80, als sintetitzadors, a l'electro pròpiament dit que practiquen els Tarwater, els Static i un bon grapat de grups alemanys actuals que col·laboren entre ells creant una estranya teranyina de sons i personatges.
Dintre d'aquest darrer grup, dels que podríem dir que són hereus dels Depeche Mode, dels que miren enrrere cap a les melodies sintètiques i les veus tractades, he trobat els Villa Nah. Gràcies a la pàgina de la seva discogràfica, Sähkö Recordings, podem escoltar fragments del seu treball Origin, editat el Març del 2010. Una experiència que recomano a tothom. Tant a aquells a qui els agrada la música electrònica com als que no. Perquè les bones melodies depenen dels sons, de la voluntat del músic, de la percepció de l'oient i això està per damunt de les eines utilitzades per assolir-ho.