Villa Nah

Feia temps que no arribava a les meves orelles un projecte electrònic interessant. Després d'haver cremat l'etapa del minimalisme experimental (Pan sonic, Fennesz, Villalobos i companyia), d'haver abraçat la folktrònica amb ganes i sense importar-me tota la crítica que s'ha fet a aquest gènere començant pel fet que no és ni gènere sinó un invent, perquè el plaer d'escoltar Fridge, els primers de Four Tet, The Notwist o Tunng està per damunt d'estúpides baralles sobre etiquetes; d'haver viscut l'emoció independent originària de l'aparició dels Chemical Brothers, de l'espera inacabable a la publicació del Fat of the Land dels Prodigy, o d'haver-nos quedat sense paraules davant la força del trip hop de Portishead, Massive Attack, els primers Morcheeba i Tricky. Després de tot plegat, l'atracció per l'electrònica ha anat disminuïnt a mesura que la música ha anat variant i entrant en terrenys que no m'interessen, ja sigui per massa obscurs o per massa sorollosos. Després de tot, em va fer molta il·lusió la revifalla de l'any passat amb l'electrònica més classicista, més mirant als 80, als sintetitzadors, a l'electro pròpiament dit que practiquen els Tarwater, els Static i un bon grapat de grups alemanys actuals que col·laboren entre ells creant una estranya teranyina de sons i personatges.
Dintre d'aquest darrer grup, dels que podríem dir que són hereus dels Depeche Mode, dels que miren enrrere cap a les melodies sintètiques i les veus tractades, he trobat els Villa Nah. Gràcies a la pàgina de la seva discogràfica, Sähkö Recordings, podem escoltar fragments del seu treball Origin, editat el Març del 2010. Una experiència que recomano a tothom. Tant a aquells a qui els agrada la música electrònica com als que no. Perquè les bones melodies depenen dels sons, de la voluntat del músic, de la percepció de l'oient i això està per damunt de les eines utilitzades per assolir-ho.